Quina valoració fa d’aquesta legislatura?
La valoració que en fem és que ha estat una legislatura on s’han aturat molts projectes que hi havia engegats, potser el nivell de maduració dels projectes no estava, però hi havia una visió de futur que amb l’actual equip de govern s’ha estroncat. Per altra banda, no s’han engegat coses noves, i hem d’entendre que un per a un Ajuntament els quatre anys d’una legislatura no són suficients per poder tirar endavant, i si no es comença des d’un bon principi a engegar nous projectes doncs difícilment es podrà veure la seva realització.
Quins són els vostres projectes de futur més importants?
Nosaltres, majoritàriament sempre que hem estat al govern de l’Ajuntament ens hem bellugat amb tres puntals bàsics: millorar la qualitat de vida, amb el que això representa, la millora d’equipaments, millora de serveis, tot el tema de promoció econòmica, entenem que crear el màxim de llocs de treball perquè la gent d’aquí Sallent, o no, tingui l’oportunitat de treballar en el mateix terme municipal, i una altra, evidentment, que el ciutadà se senti el màxim de ben acollit per l’Ajuntament. A vegades, tothom veu l’Ajuntament com una administració que sovint fa una mica de por arribar-hi. En tot cas, nosaltres entenem que això s’ha d’intentar superar. En el tema de millora de serveis, hi ha la residència, que ja ho portàvem en el programa electoral del 2003, que era fer una residència i un centre de dia tutelats a
Creu que serà alcalde la pròxima legislatura?
Això en tot cas ho ha de dir el poble. Nosaltres estem il·lusionats, hem renovat l’equip que presentem i en tot cas nosaltres entenem que hi ha possibilitats. També hem de dir, i deixar-ho molt clar, que si no fem majoria absoluta és possible que es reediti el pacte quatripartit que es va iniciar la legislatura passada, tot i que és difícil.
En aquesta campanya nosaltres mirem de parlar amb el màxim de gent possible, explicant quines són les nostres propostes i, evidentment, intentar convèncer el màxim de gent perquè ens doni suport i es puguin fer realitat els projectes.
Si sortís elegit alcalde, que seria el primer que faria?
Es fa difícil de poder prendre una decisió d’aquestes. Com he dit abans, el procés de maduració dels projectes, sol ser llarg. Nosaltres el primer dia ens posarem a treballar, perquè tots els compromisos que portem en el programa electoral es puguin realitzar al llarg d’aquest quatre anys, si es possible, o com a mínim, posar les bases, ja que moltes de les coses que portem, en quatre anys no es podran fer. El que hem de fer és posar-nos a treballar. Cal treballar amb tot el conjunt de coses, no en cap de concreta, com hem fet sempre.
Vostè apuntava ara mateix que necessiten majoria absoluta. Si passades les eleccions és necessari pactar amb altres forces, com veu aquests possibles pactes?
Nosaltres hem pactat amb tothom, això ho podem dir, i a més a més, en els pactes que hem fet, hem començat la legislatura i l’hem acabat, cosa que no ha passat en aquesta passada. Nosaltres els pactes no els veiem malament, al contrari, veiem que poden enriquir el procés. Val la pena recordar que al 1987 nosaltres vam fer majoria absoluta i vam estar governant amb els socialistes; a la següent legislatura del 1991 al 1995 vam estar governant amb socialistes i amb ERC; del 1995 al 1999 vam governar amb Iniciativa per Catalunya; i del 99 al 2003 vam tenir majoria absoluta i no vam pactar amb ningú perquè no es van donar les condicions de que poguéssim pactar.
Nosaltres seguim estant oberts a tothom, sabem que cada grup que es presenta vol aconseguir el màxim pel poble, i això es cert, però el que sí que demanem per poder pactar es que hi hagi lleialtat institucional, que no s’intenti fer el joc de desgast des del govern. En tot cas, des de l’oposició entenem perfectament que això és el que toca, però estant al govern els temes que es tirin endavant i els acords a que s’arribi s’han d’haver parlat amb tothom, i que es mantingui. Bé, dit així pot semblar molt fàcil però a la pràctica no ho és, perquè al llarg de la legislatura surten temes que potser no estan prou debatuts, o que hi ha posicions diferents en cada grup polític que tingui representació. Però creiem que s’ha de fer l’esforç, justament perquè si s’agafa un compromís de treballar conjuntament, aquest treball pugui arribar fins al final de la legislatura.
Però no tenen cap prioritat per cap grup polític?
Prioritat no, però sí que hi ha alguns grups polítics que, justament en aquesta legislatura, veient les relacions que hi ha hagut i fins i tot per les intervencions, se’m faria molt més difícil. Però nosaltres no excloem a ningú de poder arribar a pactar si realment es donen aquestes condicions de posar els temes sobre la taula, parlar-los obertament i veure després quina decisió es pren. I certament que les decisions que es prenguin han de ser de comú acord amb tots, que és el que hem fet sempre.
Quines pensa que són les problemàtiques més importants a abordar després de les eleccions?
Aquí tenim problemes que vénen de molt enllà. El barri de l’Estació, els runams potàssics, tot el tema del creixement urbanístic, cap a quina zona s’ha de fer. Això no és d’ara, ve de molt enllà i són temes que no tenen una solució clara, en tot cas si hi fos ja l’hauríem fet, o nosaltres o uns altres. Són temes molt delicats, que són complexos amb si mateixos, i que evidentment cal un consens necessari. Sallent és un dels pobles amb una complexitat una mica més gran, es barregen molts temes, que evidentment és necessari abordar-los amb una certa sensibilitat.
En aquest legislatura vostè ha presentat tres contenciosos contra l’Ajuntament, per quins motius?
Molt fàcilment, dos són pràcticament un conseqüència de l’altre, i un tercer perquè enteníem que se’ns havia vulnerat el dret com a regidors. Aquest va ser per convocar-nos a un ple d’avui per demà, de dimarts a dimecres. Això és il·legal. Evidentment es va fer la declaració d’urgència, que no estava motivada en absolut, ja que aquests convenis urbanístics tenien data de tres o quatre dies abans i ja s’havien signat. Per tant, tres o quatre dies abans aquesta documentació havia d’estar a l’Ajuntament. I a més, es va fer una comissió informativa i en l’ordre del dia això no hi era, i la documentació nosaltres no la vam poder tenir, no se’ns van donar els convenis, ni cap expedient ni cap informe de cap tipus. La sentència ho diu ben clar, que hi ha hagut una vulneració dels drets fonamentals, en aquest cas dels regidors. Està recorreguda per l’Ajuntament en què s’al·lega que hi havia una urgència. La sentència deixa molt clar que se’ns havien vulnerat els drets i no hi havia motiu d’urgència, perquè un tema és urgent o no en funció del tema, no perquè tu el declaris urgent ho és o no ho és. Entenem que quedava molt poc temps i la urgència no estava motivada.
I els altres dos, van ser perquè hi va haver un llegat a l’Ajuntament de Sallent per part d’Anna Sallés, que va deixar les seves propietats de Barcelona. I l’Equip de Govern va decidir vendre una part, i el producte d’aquesta venda es va destinar a inversions diverses. El llegat era justament per destinar el producte de l’herència a la residència. Això nosaltres ho vam denunciar, ho vam dir al ple, que no es podia vendre, que havia d’anar per la residència, no se’ns va fer cas. Durant tot el procés de la venta hi va haver denúncies i va ser una mica complicat, i aquí s’ha anul·lat aquesta venda per part del tribunal. I l’altra contenciós va ser com a conseqüència d’una modificació del pressupost, en què el producte de la venta es destinava a les inversions que l’Equip de Govern va considerar, que estaven en contradicció amb la voluntat de la persona que va deixar aquest llegat.
Per tant, aquests dos van lligats?
Una cosa és conseqüència de l’altra. Nosaltres en el de la venta hem posat que no es podia vendre, perquè el producte es destinava a una altra cosa. La sentència diu que no hi hem d’entrar, i llavors entra l’altre contenciós, que és el que vam posar en contra de l’ampliació del pressupost. L’expedient de la venta estava mal fet. En el primer, quan es va iniciar l’expedient, va recordar que faltava l’autorització de l’administració local, això era el novembre. No es va publicar el plec de clàusules fins el mes d’abril, perquè el mes de maig va arribar l’autorització de l’administració local, que és el que dèiem que no havien trobat. Per fer una venta, de qualsevol bé patrimonial de l’administració, cal l’autorització de l’administració local.
Són tres contenciosos, però després en vam tenir un de molt curiós, que era la situació dels regidors a la sala de plens. Nosaltres des del principi de la legislatura vam estar insistint en què ens havien de mantenir els regidors units en grup, que és el que diu la llei, i enteníem que tres regidors de CiU en una banda i tres a l’altra banda, això vulnerava els nostres drets. No vam arribar a posar un contenciós. Ho vam denunciar al Síndic de Greuges i quan el Síndic va demanar informació a l’Ajuntament, el problema es va arreglar d’avui per demà. Portàvem tres anys dient-ho i repetint-ho que estàvem mal col·locats i que teníem dret a posar-nos correctament i, evidentment, quan el Síndic de Greuges va demanar informació, doncs es va arreglar. No vam arribar al contenciós però també era una manera de dir, escolti que ens estan vulnerant els nostres drets i és el que diu la llei. Tot el demés nosaltres podem discutir, pel que fa a la política, però quan això sobrepassa i es vulnera el que la legislació contempla, nosaltres vam presentar el que creiem que havíem de presentar. Se’ns ha dit que vam judicialitzar la vida municipal. En tot cas entenem que no la vam judicialitzar nosaltres, qui la va judicialitzar va ser qui va prendre la decisió que vulnerava la legislació i nosaltres vam recórrer allà on podíem recórrer. Se’ns va dir que ho tirarien endavant i per això vam anar als tribunals.
Si fem una mica de memòria recordarem que a principis de legislatura es va retirar el monument franquista del parc de Sallent. En aquell moment vostè i el seu grup van mostrar-se en contra d’aquesta retirada, tot i que s’havia aprovat anys enrera per majoria absoluta amb el seu vot. Perquè va mostrar-s’hi en contra?
Perquè nosaltres entenem que no era un monument franquista, era un monument en què ja no hi havia cap símbol franquista. Justament s’havia normalitzat la simbologia i ens hi vam mostrar en contra perquè en el monument hi havia moltes persones de sensibilitats diverses i que no necessàriament havien de ser afins al règim franquista, sinó que allà hi tenien el record o la memòria de molts familiars seus que van ser represaliats, i molts assassinats. Sobre això, nosaltres tenim una sensibilitat molt gran. Hi havia un rètol que posava “a les víctimes de totes les guerres”, per donar coneixement a tothom. A més de la manera que es va treure, gairebé de nit, perquè era de matinada, i mig en secret, ens sembla que va ser un flac favor a la convivència ciutadana que tots hem de mantenir en un poble. En un poble hi ha gent de diverses tendències, de diverses ideologies i sensibilitats, i des de l’Ajuntament s’ha de procurar governar pel conjunt de la societat, més enllà de les pròpies conviccions de cadascú. Si estàs dins un lloc com un Ajuntament, al govern, estàs governant pel conjunt del poble. I el poble el formem tots, els que pensen d’una manera o una altra.
Però vostè havia votat a favor de la retirada d’aquest monument.
Nosaltres havíem dit de fer un estudi per mirar de si es podia traslladar. L’estudi va dir que no es podia tocar, ja que no era un bloc de massissos de pedra que es poguessin numerar, i si es movia el monument desapareixeria i se n’hauria de fer un altre de nou. I per això es va deixar. En tot cas no era un monument franquista, perquè ja estava normalitzat.
Ja són les sisenes eleccions a les que es presenta, no ha pensat en deixar el relleu a algú altre?
En aquests moments no. Nosaltres ens plantegem aquestes eleccions com totes, que son sis, amb la il·lusió del primer dia i amb els reptes que tenim plantejats, amb tota la força per poder tirar endavant. El relleu serà una decisió que s’ha de prendre en el conjunt de CiU i, evidentment, nosaltres estem al servei de Sallent. Si sortim elegits, defensarem la ideologia d’un partit polític, que són tot aquest conjunt de persones que han de decidir quan toca el relleu i quan no.
Aquest cop CiU presenta una llista renovada on la majoria de candidats ho són per primera vegada, i s’ha deixat fora als que podríem dir els “veterans” de CiU. Perquè s’ha pres aquesta decisió?
Nosaltres entenem que les persones que han estat treballant durant molts anys en aquests setze anys al govern, segueixen estan vinculats a CiU. Enteníem que una renovació feia falta i es bo que hi hagi renovació, i donar pas a les generacions que vénen al darrere és necessari, en el sentit de donar relleu i pas a persones que potser no n’han tingut l’oportunitat en el passat, però que són les generacions que vindran. CiU a Sallent, el 1987 també va fer una aposta molt clara, de donar la responsabilitat d’encapçalar la llista a una persona en aquell moment jove. Crec que és bo que hi hagi incorporacions de noves persones, noves idees, noves maneres de fer. Però defensant el projecte comú de CiU.
I aquesta decisió, ha estat consensuada amb la gent que ha plegat?
Sí... és una decisió que es pren i que es mira de fer tota la feina que s’ha de fer perquè realment pugui tirar endavant.
Com pensa que seran els pròxims quatre anys?
En quin sentit?
Depèn de qui guanyi les eleccions.
Hem parlat abans de quins eren els problemes que té Sallent i crec que, hi hagi qui hi hagi, aquests problemes canviaran. Creiem que hi hauria d’haver un govern de CiU a l’Ajuntament per fer realitat tot un seguit de projectes que portem. Ens agradaria que fossin planers, que tot anés molt bé, que hi hagués diàleg i participació per part de tothom. Però això són els desitjos, després la realitat ens ho demostrarà.
I parlant de desitjos, com seria el seu Sallent ideal?
Seria un Sallent on tothom se sentís bé vivint al poble i que tothom recuperés l’orgull de ser de sallentí, que quan vagis per aquests móns de Déu, puguis dir que ets de Sallent. Que els ciutadans se sentin identificats amb el govern i que quan parlin diguin que estem en un poble on la gent es guanya bé la vida, que tothom té uns bons serveis, que ens sabem divertir, perquè d’això proves n’hi ha, està garantit amb el Carnaval, però també amb unes Enramades, que és una festa no tan moguda però que dóna una personalitat i una identitat, una Festa Major en què s’ha fet un canvi en els últims anys, que ho valorem molt positivament tot i que ha suposat perdre algun dels elements que també eren identificatius de
Diversió, guanyar-se bé la vida, viure bé i tenir una bona qualitat de serveis per nosaltres seria el Sallent ideal. Esperem que puguem contribuir a fer-lo realitat.
